Mails rebuts (selecció)

Ells diuen «perro viejo» i «mosquita muerta» allà on
nosaltres diem «gat vell» i «gata maula».
La sort màxima de la rifa és un
masculí «el gordo»,
allà, i un femení, «la grossa», aquí.

De la dona de Sant Josep els espanyols destaquen que
sigui «Virgen» i nosaltres que sigui «Mare (de Déu)»;
ells paguen «impuestos», que ve d'«imponer»,
i nosaltres «contribucions» que ve de
«contribuir».

Els espanyols desvergonyits ho són del tot, no tenen
gens ni mica de vergonya, ja que són uns «sinvergüenzas»,
mentre que els corresponents
catalans són, només, uns «poca-vergonyes».

Com a mesura preventiva o deslliuradora, ells toquen
«madera» quan nosaltres toquem «ferro».
Allà celebren cada any «las Navidades»
mentre que aquí amb
un sol «Nadal» anual ja en tenim prou,
com en tenim prou també amb un
«bon dia» i una «bona nit» cada vint-i-quatre hores,
enfront dels seus, múltiples
«buenos días» i «buenas noches» diaris.

A Espanya es veu que ho donen tot «dar besos, abrazos,
pena, paseos ...»
mentre que als Països Catalans, com tothom sap, donem més aviat poc, ja
que ens ho hem de fer solets
«fer petons, abraçades, pena, un tomb...».

Allà diuen «¡oiga!» quan aquí filem mes prim amb un
«¡escolti!». Dels ous de gallina que no són blancs,
ells en diuen «morenos» i nosaltres «rossos»,
colors que s'oposen habitualment parlant dels cabells
de les persones.
Dels genitals femenins, allà en diuen vulgarment «almeja» i
ací «figa», mots que
designen dues realitats tan diferents com és un
mol·lusc salat, aspre, dur,
grisenc i dificil d'obrir, en un cas, i, en l'altre,
un fruit dolç, sucós,
tou, rogenc i de tacte agradable i fàcil.

Mentre ells «hablan» -i fan!- aquí «enraonem», és a
dir, fem anar la raó, sense èxit, tanmateix.
Allà per ensenyar alguna cosa a
algú «adiestran» i aquí «ensinistrem».

Més enllà dels conceptes polítics
actuals, els uns basen
l'ensenyament sobre la «destra» (dreta) i els altres
sobre la «sinistra»(esquerra)...

Tota una concepció del món, doncs, s'endevina rere
cada mot d'una llengua,
perquè la llengua és l'expressió d'un comportament
col·lectiu, d'una psicologia nacional,
diferent, no pas millor o pitjor
que altres. No es tracta, en conseqüència,
de traduir només, sinó d'entendre.

Per això, tots els qui han canviat de llengua, a
casa, al carrer, al treball, no únicament canvien de llengua.
També canvien de punt de vista.